Tallar la llum o l'aigua als habitatges ocupats no serà considerat un delicte de coaccions, segons han acordat les seccions penals de l'Audiència de Barcelona, ​​que han evitat avalar els desallotjaments exprés sense autorització judicial, com han fet jutges d'altres províncies.

L'acord és fruit de la reunió que divendres passat van mantenir els magistrats de les seccions penals de l'Audiència de Barcelona per a unificar els seus criteris d'actuació en el cas de les usurpacions o aplanaments d'habitatges.
Un dels punts que estableix l'acord és que no podrà ser considerat delicte de coccions que el propietari d'una finca ocupada o que hagi estat objecte d'aplanament "no mantingui l'alta dels subministraments o l'abonament d'aquests".
A més, els jutjats de Barcelona no podran arxivar una denúncia per un delicte lleu d'usurpació d'habitatge sense encarregar prèviament als cossos policials que identifiquin als ocupants de la finca.
L'acord, que es difondrà entre tots els jutges de Barcelona, la Fiscalia i els col·legis de l'advocacia, es desmarca del criteri adoptat per altres audiències provincials que han avalat que es puguin dur a terme desallotjaments expressos d'habitatges ocupats sense autorització judicial en les primeres 24 hores de l'aplanament.
És el cas de l'Audiència de Girona, que en una resolució del passat 22 de novembre va decidir donar llum verda a la policia per a agilitzar els desallotjaments dels habitatges ocupats.
​També els col·legis d'advocats de Barcelona, Màlaga i Madrid van presentar el mes de gener passat una proposta per a agilitzar els desallotjaments d'habitatges ocupats, que exigiria reformes legislatives perquè els jutges puguin acordar aquesta mesura cautelar en el termini de 48 hores.