Menys pisos de lloguer: els propietaris prefereixen seguretat abans que pujar preus

L'escassa oferta de pisos en lloguer, especialment a Catalunya, té moltes arestes i una de les seves causes podria ser el fet que molts propietaris prefereixen no posar els seus habitatges en lloguer per por de la inquiocupación, entre altres.
M.G.P. és un exemple, té una segona residència a Vallirana, Barcelona, que va posar en lloguer fa uns anys i els seus inquilins van deixar de pagar al pas d'un temps. Per sort no va haver de denunciar, els inquilins es van anar passats mesos, però no va recuperar els diners del lloguer, i va tenir destrosses en l'habitatge que va haver de reparar. Des de llavors no ho ha tornat a llogar i els seus fills s'ocupen ara del manteniment de la casa durant caps de setmana i vacances. “Massa maldecaps, prefereixo seguretat i tranquil·litat”, comenta el propietari.
Els propietaris tenen por de llogar
Disminució de la rotació i l'oferta de lloguer
La interlocució amb el Govern no és suficient
La difícil solució al problema del lloguer a Catalunya
Els propietaris tenen por de llogar
No és un fet aïllat, cada vegada són més les persones que no saben què fer amb les seves propietats i alguns les venen abans que llogar. Francesc Quintana, CEO de Vivendex, creu que, en general, a Espanya la majoria de propietaris són petits estalviadors, “no és un mercat on gran part de l'estoc de lloguer està en mans de fons d'inversió, etc. com passa en altres països com Alemanya, on gran part del producte està en mans de fons, que són professionals que gestionen el lloguer, a les verdes i a les madures”.
El principal problema és, per a l'expert, que no hi ha una gran cartera professionalitzada amb un actor que pugui ser referent a l'hora de tenir interlocució amb el Govern. “Aquest conjunt de propietaris està molt atomitzat, i no estan gens units enlloc, i no hi ha ningú que, entre cometes, defensi els seus interessos. Han sortit associacions, però gens funcional”.
Això fa que els propietaris tinguin la sensació que tota la càrrega sobre l'habitatge i la seva problemàtica, que és evident i tothom les reconeix, recau sobre ells “se senten indefensos a l'hora de defensar els seus drets i se'ls ha demonitzant per tenir una o dos habitatges”. I els propietaris volen garanties.
Per a Carles Sala, portaveu dels API a Catalunya, les polítiques públiques d'habitatge fan que sembli que els propietaris són els responsables del tema de l'habitatge, “quan la responsabilitat és de l'Administració”.
No posar els recursos econòmics suficients per a fer polítiques públiques d'habitatge és una raó. Perquè hi ha àmbits tan importants com la salut o l'educació, que almenys en el debat polític apareixen en primera línia. “Proporcionalment, hi ha més recursos en això que els dedicats a habitatge, on estem en el vagó de cua a nivell europeu quant a recursos econòmics”.
Disminució de la rotació i l'oferta de lloguer
La por fa que cada vegada hi hagi menys habitatges en lloguer, menys rotació i l'oferta es redueix, sent un problema per als qui necessiten llogar. “Efectivament, detectem que hi ha un descens de l'oferta de lloguer. Estem vivint un procés paral·lel al que ja detectem l'any 2020 amb l'aprovació de la llei catalana”, destaca Carles Sala, portaveu dels API a Catalunya.
Segons Sala, quan hi ha actuacions de control de renda, noves limitacions o mecanismes reguladors de desequilibri entre les parts en un contracte d'arrendament, dificultats en la recuperació de la possessió d'un habitatge arrendat..., qui viu de lloguer, a curt i mitjà termini veu una sèrie d'avantatges i normalment s'estabilitza i baixen les rendes del lloguer, “però una conseqüència també directa és la disminució de l'oferta”.
Segons el portaveu dels API, és molt difícil per a la persona que està vivint de lloguer que canviï de pis. I aquesta disminució de la rotació fa també que es vegi menys oferta, “perquè avui dia ha desaparegut -i ja va passar en 2020- aquell estalviador que compra un habitatge per a posar-la en lloguer, o aquella família que rep un habitatge en herència i la posa en lloguer. Més que tenir por, és no voler tenir problemes”.
La sensació de les dificultats que apareixen a l'hora de posar un pis en lloguer és important i, per tant, “no ens ha d'estranyar que, en aquest moment, en els àmbits residencials en què hi ha una altíssima demanda d'habitatge de lloguer passa això”, respon Sala.
​La interlocució amb el Govern no és suficient
Per a pal·liar aquests problemes i en general el difícil accés a l'habitatge en aquest moment, els agents estan en contacte directe amb l'administració del Govern, però la sensació és que “no ens escolten”, segons Quintana.
Com a tresorer de l'Associació d'Immobiliaris de Catalunya (AIC), Francesc Quintana avança que intenten tenir interlocució amb els governs i amb les forces socials perquè entenguin que el tema del lloguer és un problema que va a pitjor, “i només estem al principi de tot”.
Comenta Quintana que se senten com “si anéssim nosaltres els que només mirem pels interessos dels propietaris. No s'adonen que, d'alguna manera, o compensem aquests drets i obligacions entre les parts, o això no fluirà. Hi ha molts propietaris que si li preguntes: què prefereixes, pujar el preu o tenir seguretat?, et responen tenir seguretat”.
Els propietaris que, de moment, tenen els seus pisos llogats prefereixen mantenir preus i no pujar-los abans que un bon inquilí marxi, també ocorre el contrari. Segons Quintana, “conec a moltíssima gent que no va pujar el preu del lloguer per tenir inquilins de fa molts anys i bons pagadors, i ara es troben que no poden actualitzar la renda, i que tenen un preu del lloguer absolutament desactualizado”.
La difícil solució al problema del lloguer a Catalunya
Els APIS tenen clar que les solucions són complicades de dur a terme. “Demanem llums llargues, és a dir, no fer demagògia, no fer populisme, no intentar fer creure a la gent que regular el lloguer de temporada faci que existeixin molts més habitatges de lloguer de llarga durada. El problema és gran, i no és un problema que tinguem només aquí a Catalunya, és un problema d'abast mundial”, comenta Carles Sala.
L'expert creu que la concentració de població en àmbits densificats, en àmbits metropolitans és una tendència que continua imparable. Va haver-hi el miratge de la pandèmia, en què es va pensar anar a viure a un poble, “necessitàvem espai lliure, necessitàvem poder respirar... però no ha estat real, tothom vol viure en zones molt densificades. Les cal poden créixer "lateralment" i zones, com per exemple Barcelona i voltants, que tenen les limitacions geogràfiques i orogràfiques”. Per tant, aquí hi ha una situació molt difícil de resoldre, però que s'ha de poder pal·liar.
Per a Sala, en els últims 40 anys a Espanya hi ha hagut vuit lleis d'educació, i quan canvies la llei d'educació i canvies el currículum escolar, l'apliques d'un any per a un altre. “Quan canvies una llei d'habitatge, una normativa d'habitatge, entre que algú es planteja construir un edifici residencial i aquest s'acaba, potser han passat quatre o cinc anys. No pots anar canviant constantment les regles del joc”.
Sala veu una possible solució en un pacte transversal. “No pot ser que es proposin normes i solo es tractin les propostes d'una de les parts. Fa falta un pacte transversal, escoltar a tothom, fer cas a l'evidència científica i, per tant, hi ha molta feina per davant, i no, no anem pel bon camí”.
L'Administració es juga els diners de tots, “però un promotor privat necessita un finançament, que haurà de venir de la banca comercial o d'un fons d'inversió, però per a jugar-se els recursos que pugui obtenir ha de tenir clar que mínimament hi ha una consistència jurídica, una consistència que l'oportunitat de fer determinades operacions en l'àmbit immobiliari o residencial, no li faci perdre diners”.