Les autonomies governades pels populars sostenen, en un comunicat conjunt, que no toleraran les “amenaces” d'Isabel Rodríguez de retirar-los part del finançament per no aplicar la llei

Les 11 comunitats autònomes (més Ceuta i Melilla) governades pel Partit Popular han publicat aquest dijous un comunicat conjunt en el qual defensen la seva decisió de no declarar Zones de Mercat Tensionado en els seus territoris —és a dir, àrees en les quals existeix un problema específic d'accés a l'habitatge, especialment perquè s'hagin disparat els preus— i reivindiquen, “per tant, no intervenir en el [preu del] lloguer”. Es tracta d'una resposta a la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, que fa una setmana va amenaçar amb retirar finançament a les regions que no apliquessin la Llei d'Habitatge. Els signants del comunicat titllen aquest avís de “amenaça” i “xantatge” i sostenen que no ho toleraran.

La gestió de les polítiques d'habitatge és una competència autonòmica, encara que més del 70% de les mesures, segons xifres del Govern central, es financen amb fons de l'Estat. La ministra Rodríguez va afirmar el passat 26 de setembre: “Qui no apliqui la llei d'habitatge, no tindrà finançament del Govern central”. I va insistir: “La meva intenció és continuar secundant-les econòmicament, però no puc tractar per igual a qui està fent esforços i complint la llei que a qui per atacar al Govern es mostra insubmís”.



Rodríguez no va aclarir a quin incompliment en concret es referia, encara que molts van entendre que feia al·lusió al principal cavall de batalla entre el Govern central i les autonomies l'any i mitjà que porta vigent la llei: la norma inclou per primera vegada la possibilitat que les comunitats declarin “zones tensionadas” en els seus territoris i que, en aquestes zones, puguin posar topalls als preus del lloguer. Però aquesta és una mesura de caràcter voluntari, perquè la competència és autonòmica, i fins al moment les comunitats governades pel PP s'han negat a aplicar-la. Elles sostenen que, com és una mesura voluntària, no estan obligades a assumir-la.

El comunicat —signat pels governs de Galícia, Andalusia, Cantàbria, La Rioja, Múrcia, Comunitat Valenciana, Aragó, Extremadura, Balears, Madrid, Castella i Lleó, Ceuta i Melilla— afirma que l'Estat “té l'obligació de repartir de manera equitativa els recursos públics” i que no fer-ho “suposaria un trencament de l'ordenament jurídic”. L'avís de la ministra, assenyalen, pretén imposar “un repartiment desigual dels fons procedents dels impostos de tots els espanyols, condicionant-los a un posicionament polític, d'una ideologia concreta”.

Per això, les comunitats del PP exigeixen al Govern que “dialogui amb els representants públics per a aconseguir acords que permetin solucionar un problema que ja és apressant”, el de l'habitatge; i, al mateix temps, reivindiquen la seva decisió de no declarar zones tensionadas perquè, al seu judici, “aquestes mesures només serveixen per a provocar menor oferta d'habitatge i pujada dels preus”. Com a exemple de bona política immobiliària posen el bo de lloguer jove, una ajuda de 250 euros a les rendes de pisos.

Segons els populars, “la nefasta política del Govern” ha provocat que els lloguers “augmentin un 32% entre 2018 i 2024″, especialment després de l'aprovació de la Llei d'habitatge a l'abril de 2023, que ha comportat un increment dels preus de “gairebé un 13%”.

L'ocupació és un altre dels problemes que assenyala el text. El PP calcula que són més de 78.000 els habitatges ocupats en tot el territori. A més, s'enfoca en la inquiocupación —que els inquilins deixin de pagar la seva renda mentre continuen residint en l'habitatge— i apunten que “ha crescut de manera alarmant en els últims mesos”, encara que no dona xifres. També recorda la nota que el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar fa un any i mig, en plena precampanya de les eleccions municipals i autonòmiques, la construcció de 183.000 pisos socials. Uns habitatges que, diu el text, “ningú sap encara on estan”.

Sumar eleva la pressió al soci
El ministre de Cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, ha respost aquest dijous als populars que són ells els que “exerceixen el xantatge amb els ciutadans allí on governen” en negar-se a aplicar la norma aprovada a la fi de la legislatura passada i per a la qual llavors Unides Podem va pressionar molt. “Li diem al PP que assumeixi les seves responsabilitats, assumeixi el compliment de la llei d'habitatge i aplicació el control de preus. I si no ho fa, el Govern ha d'actuar, condicionant els fons [estatals] d'habitatge en aquestes comunitats autònomes”, ha reivindicat el dirigent tornant a elevar la pressió als socialistes en una compareixença conjunta amb la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, després de reunir-se amb organitzacions ecologistes.

Tant Podem com Sumar han instat la ciutadania a acudir a la manifestació contra l'augment del cost dels lloguers. La portaveu de la formació habitada, María Teresa Pérez, en una roda de premsa del passat dilluns, va animar que tothom vagi a les protestes i va explicar que “ha de ser una trobada massiva”, perquè aquest Govern “no està del costat dels inquilins i la classe treballadora”. El portaveu de Sumar, Íñigo Errejón, va fer el propi en una roda de premsa en el Congrés dels diputats el dimarts: “L'emergència nacional de l'habitatge és difícilment sostenible i, enfront de les mobilitzacions convocades per al pròxim 13 d'octubre, que creiem que seran massives, el Parlament no pot continuar callat, ha de tenir una discussió específica sobre l'habitatge”.

Des que va presentar el seu bateria de propostes per a negociar amb el PSOE els Pressupostos Generals de l'Estat del pròxim any, Sumar ha posat el focus en què la transferència d'aquestes ajudes públiques estigui vinculada a l'aplicació de la llei per a limitar els lloguers, la prohibició temporal de la compra d'habitatge per a especular en les zones tensionadas i la regulació dels lloguers turístics i de temporada, no inclosos en la norma.

“El Govern té instruments a la seva disposició per a poder actuar i és el que estem exigint, més enllà que es facin iniciatives, propostes no de llei, aprovades en parlaments autonòmics. El que cal fer és governar i actuar”, ha reclamat als socialistes, després que aquests hagin anunciat hores abans una iniciativa per a impedir que el sòl públic “passi a les mans dels especuladors i fons voltor”, tal com ha passat anys enrere en algunes comunitats autònomes. Per a Sumar aquesta proposta parlamentària és insuficient i exigeix al Ministeri d'Habitatge que legisli.

En la seva estratègia de desmarcatge del PSOE en aquest assumpte, Díaz ha empès a la titular de la cartera, Isabel Rodríguez, al fet que doni explicacions en el Congrés, tal com van sol·licitar ja els nacionalistes EH Bildu, ERC i BNG. La setmana passada, les seves paraules apel·lant a la “solidaritat” dels amos van causar un profund malestar entre els aliats del Govern i dins de Sumar. “Jo si fos ministra d'habitatge compareixeria motu proprio amb caràcter immediat i a més que els grups opinin. Quan és un debat d'emergència nacional cal comparèixer i cal portar un bateria de propostes realistes en el curt, en el mitjà i en el llarg termini”, ha demanat la vicepresidenta.